dimarts, 23 de desembre de 2014

L'altra Nadal








Eren poc més de les sis, tornava cap a casa amb la ment i el cos una mica cansats, després d'una tarda dedicada a capturar instantànies de l'altra Nadal, el dels desheretats que habiten els carrers enmig de l'enrenou de les compres Nadalenques, quan la vaig veure... semblava confusa i bastant avergonyida, jo també em vaig sentir desconcertat davant l'escena d'aquesta dona sumida en la desesperació, mentre observava com la gent passava sense veure-la per davant seu, vivim en un món tancat en què res hem de dir-nos. Em va fer reflexionar sobre la quantitat de coses inútils que acumulem obsessivament a les nostres cases, i que acabem tirant passat un temps per falta d'espai, l'excés de menjar que en més d'una ocasió, hem d'eliminar perquè ha superat la seva data de caducitat, sense que l'hàgim consumit. Vivim en un món irreal, en què les persones que cauen del sistema, deixen d'existir... són cadàvers vivents.

Va ser per a mi una tarda d'aquestes que no s'obliden.

Us desitjo un Bon Nadal, ple de felicitat i envoltats de la gent que us estima!


Foto i text: Joan Cujan  2014

2 comentaris:

Maria Teresa Galan ha dit...

Un relat molt realista i valent, Joan.
A vegades les persones no volen veure la realitat que els envilta perquè embruta els seus vidres particulars de la vida. Si no veuen les misèries, són més felices. A mi no m'agrada la hipocresía, l'autoenganyar-se: la vida és així i els meus relats, també.
Una abraçada, i malgrat la realitat, sigues feliç!

Maria Teresa

Joan Cujan ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari Maria Teresa, efectivament la vida que li toca viure a cada persona és molt diferent, per això hauríem de tenir molt clar que nosaltres no estem lliures de passar èpoques difícils.
Un feliç Any 2015!