dimecres, 10 d’abril de 2013

POR A FER-SE GRAN



Son les quatre de la matinada, quan regna el silenci,
soc al llit esmaperdut , tremolant i banyat en suor,
enmig d'angoixants somnis reals o imaginaris,
em desperto neguitós, sobtadament d'un malson. 

Ara sé que els meus reiterats temors infantils,
quan em desvetllava plorant sense motiu aparent, 
són ara de adult, les meves actuals causes d'insomni, 
el desassossec de no voler assumir fer-me gran. 

De no complir amb les esperances posades en mi,
sempre bevent de la font de l'eterna adolescència,
abandonar el món real, i volar "al país del mai més"
més atractiu i temptador, on els somnis es fan realitat. 

La fosca nit em reserva llargues hores robades a la son, 
perquè amb els ulls oberts, escolti els batecs del cor,
podria ser que si els tanqués, tornés a no ser adult,
i si ningú ja em despertés, morir-me sent Peter Pan.




Fotos y Text:  Joan Cujan  2013

2 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Ho he pensat moltes vegades Joan i mes que por a fer-me gran i que arribi la vellesa , es una por a que s’acabi, mentre la salut em respecti. La vellesa també té la seva vessant positiva. Ets amb els peus a terra, centrat i rebent el respecte dels altres, sempre que tu hagis sembrat perquè així sia. Ara tenim la visió d’un temps, que si era de por, que ha passat , que ha fugit el batec del cor salvatge instal•lat en el subsòl de la nostra intimitat. Ha passat aquella època que no era possible domesticar allò que ens rosegava sense descans i a estones ens embogia; clar ens embogia de passió, ben entès! Ara de grans, per fi, tenim el plaer de respirar tranquils. Potser anem de puntetes, d’acord , però gaudint d’altres emocions i amb un somriure reconfortant .

Joan Cujan ha dit...

Més que por de fer-se gran, es té por quan ets jove a no arribar a complir les expectatives que dipositen en tu les persones que t'aprecien i també desconeixes si seràs capaç de realitzar la majoria dels teus projectes ... ja quan ets gran et reconforta el veure que has tingut una vida plena, que has lluitat pels teus i que molts dels teus somnis s'han complert. Estic totalment d'acord amb tu, quan ets gran tens una vida més assossegada, però igual de plena i més dedicada a tu mateix, ja que els fills es van independitzant a poc a poc i recuperes una llibertat que no has pogut gaudir durant molts anys per fer moltes coses que vas tenir que deixar aturades.