Ets com una capseta que han intentat obrir i després de molts intents sense èxit l'han deixat damunt d'una taula, com un moble més i continuen buscant. No obstant això jo t'he agafat entre les meves mans, m'he pres tot el temps necessari per obrir-te, tot i les dificultats no he desistit en l'intent, una i altra vegada al obrir-te apareixia sempre a dins una altra nina, aparentment igual, però més petita, més freda ... fins que he trobat amagada, una clau que m'ha permès que t'obrissis sola, sense manifest esforç i poder per fi accedir al teu interior, i que coses he trobat que no coneixia? allà he trobat ... sensibilitat, empatia, molta tendresa, disponibilitat per obrir-te i parlar de tu, somriures, petons, sensualitat, cançons, un cervell molt creatiu, entre moltes altres coses. Unes m'han agradat molt, altres no tant, les he anat dipositant fora i les he tret lluentor llevant antics pols, lleugers corpuscles que ocultaven la teva bellesa, i ha tornat a renéixer la vida en els teus ulls. Algunes de les coses trobades les has modelat a la meva manera i al final ha quedat una caixa com la havia imaginat, més bonica. Sóc bastant curiós per naturalesa i m'agrada preguntar, tu també volies saber, per què m'havia fixat en tu de totes les capsetes que havien passat per la meva vida ... molt senzill i simple alhora, només tu havies aconseguit capturar la meva atenció, per fer que em decidís obrir el teu interior .. ara quan ja dono casi per acabat el meu treball, no ets una capseta millor, sempre has estat una magnífica capseta, però ara gaudeixo de tota la bellesa que guardaves tancada l'interior.
Fotos: Viral Marketing i Druidamac - Text: Joan Cujan 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada