dimarts, 12 de febrer de 2013

OCELL FERIT





S'ha fet negra nit a la ciutat dels somnis, 

la lluna, omple de llum la freda estància. 

Feble llum que bressola els teus records, 

dibuixe ombres de desig a la teva pell. 

Joguina oblidada a les golfes dels somnis, 

voles entre les fantasies i la crua realitat. 

Endormiscada, sents la cadència del silenci, 

per fi, la nit s'adorm en les teves pupil·les. 

Fora al carrer, ressonen les passes del temps 

mentres s'esvaeix com un alè, el somni d’amor.


Foto: Svetlana Korolyova - Ocell ferit      -       Text: Joan Cujan  2013


2 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Mots que prenen consciencia d’un ritme trist, regularitat i força en l’expressió del vers i molta tendresa en el missatge. M’ha agradat

Joan Cujan ha dit...

Has definit amb dues paraules l'essència de la poesia, "trist i tendre", trist perquè és el final d'un amor, tendre perquè encara que sempre és dolorosa la pèrdua, és jove i la vida segueix. Gràcies pels teus comentaris Jordi.