dissabte, 8 de desembre del 2012

WERTIADAS




«Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes. Que los niños catalanes se sientan tan orgullosos de ser catalanes como de ser españoles»
José Ignacio Wert Ortega "Ministre d'Educació, Cultura i Esport" 


QUI AMB LA LLENGUA DESTRUEIX PER LES SEVES PARAULES MOR

La riquesa d'una cultura, d'una història i d'un idioma és una cosa que pertany a la humanitat tant com a la societat que l'ha generat i ningú pot tractar de sotmetre i destruir-la per forçar la seva desaparició.

Sense la llengua, no tindríem la possibilitat de comunicar-nos, la llengua pot ser l'oportú consol davant del dolor, però també pot ser utilitzada per destruir, les virulentes paraules que la llengua fa treure de les profunditats del cor humà es transformen en veritables armes letals, vivim en una societat en la qual es agredeix verbalment amb una càrrega de tensió i negativitat increïbles, en els mitjans de comunicació observem com els "honorables polítics" són experts en agredir als seus opositors, convertint moltes vegades amb les seves paraules un petit foc en un incendi de proporcions incalculables.

La llengua pot destruir les persones, les profundes ferides que deixen com seqüeles les paraules destructives són molt difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. La societat que ha estat ofesa per aquella llengua fora de control, recorda les paraules feridores, l'odi i el ressentiment es fa cada vegada més profund, creant més i més distanciament entre l'ofès i l'ofensor.

Un individu pot ser molt eloqüent, però si el domina la ira i només utilitza les seves paraules per destruir, només mostra la seva immaduresa, mai es podrà definir com algú intel·ligent.

Els qui ostenten el poder i no són capaços de refrenar la seva pròpia llengua, davant la crítica o al desacord i utilitzen la seva pròpia despietadament en contra d'aquells que parlen en "llengües estranyes" alienes a la de l'imperi, perden tots els seus arguments, la raó mai es pot imposar.

A poc a poc anem prenent consciència de l'atropellament que estem sent sotmesos i qui són els responsables, aquests impresentables no tenen cabuda en la nostra societat i amb la nostra denúncia pacífica i democràtica demostrem el nostre rebuig davant dels que només saben viure de les mamelles del govern i ens xuclen la sang com sangoneres.


Il·lustració: Andreu Ledoux      -         Text: Joan Cujan 2012