diumenge, 3 de juny del 2012

AMB LES PERSIANES BAIXADES



Amb les persianes baixades per impedir el pas del sol i al meu silló preferit, absort observant les notícies sempre negatives que vomiten a totes hores els telenotícies sobre la realitat que ens envolta, inevitablement sempre patin per les desgràcies diàries que es sucedian sense descans i que et fan sentir petit, insignificant .... de sobte em vaig sentir angoixat per la manca de temps, m'havia de envoltar de les petites coses que m'ajuden a ser feliç, gaudir del meu poc temps lliure, de la lectura dels llibres que se m'acumulaven sense llegir, de la música, de tornar a pintar ... encara que francament el que volia era tornar a trobar la felicitat de dedicar-me als petits plaers creatius que sempre havien omplert la meva vida. Tal era el meu sentiment de dissort que mentre escoltava una de les meves cançons preferides, vaig pensar que valia la pena estar trist només per escoltar-la i sense adonar-me vaig buscar un llapis i vaig començar a dibuixar a trobar-me amb velles i agradables sensacions una mica oblidades per les urgències de la vida diària, potser hauria de començar per fer una ullada al meu passat més recent ....

Fotos y Text Joan Cujan 2012



Con las persianas bajadas para impedir el paso del sol y en mi sillón preferido, absorto observando las noticias siempre negativas que vomitan a todas horas los telediarios sobre la realidad que nos rodea, inevitablemente siempre sufría por las desgracias diarias que se sucedian sin descanso y que te hacen sentir pequeño, insignificante .... de repente me sentí angustiado por la falta de tiempo, me tenía que rodear de las pequeñas cosas que me ayudan a ser feliz, disfrutar de mi poco tiempo libre, la lectura de los libros que se me acumulan sin leer, de la música, de volver a pintar ... aunque francamente lo que quería era volver a encontrar la felicidad de dedicarme a los pequeños placeres creativos que siempre habían llenado mi vida. Tal era mi sentimiento de desdicha que mientras escuchaba una de mis canciones favoritas, pensé que valía la pena estar triste sólo para escucharla y sin darme cuenta busqué un lápiz y empecé a dibujar a encontrarme con viejas y agradables sensaciones un poco olvidadas por las urgencias de la vida diaria, quizás debería empezar por echar un vistazo a mi pasado más reciente ....










2 comentaris:

Pilar Tejero ha dit...

A veces tal vez merezca la pena estar triste, a veces se crean cosas muy bellas desde la soledad.

joan cujan ha dit...

La soledad es necesaria para concentrarte cuando tienes intención de ponerte a crear, una buena musica de fondo ayuda y los estados de animo, sean tristes o alegres, son necesarios para que la obra emocione....