divendres, 9 de setembre del 2011

Ets tu el meu àngel i el meu dimoni

Sento que de vegades tot perd el sentit per a mi ... hi ha tantes coses, tants matisos que jo no entenc.
Però segueixo aquí ... sense saber que dir, amb els ulls i els braços oberts.
Segueixo aquí, davant teu, sense poder cridar.
Segueixo aquí, un cop més. Esperant potser, el que la realitat portarà ... desitjant potser, el que ni la imaginació fa possible, desitjo continuar tenint-vos a les dues quan la nit vingui a per mi, i no em deixi dormir ... torno a dir, que tot això no sentit per a mi.

Sols ella, tu i jo, tant és de dia o de nit, perquè res d'aquestes coses supèrflues són importants. Només ella i tu, i sobreviure ... sempre sobreviure ...

On ets?, Perquè em vaig cansar de buscar?.
Aquest any et toca a tu ... Segueixo esperant-te per fer-te feliç ...

Ets tu el meu àngel, i el meu dimoni
Ets tu el meu somni i la meva condemna


Joan Cujan


Siento que a veces todo pierde el sentido para mí…hay tantas cosas, tantos matices que yo no entiendo.
Pero sigo aquí… sin saber que decir, con los ojos y los brazos abiertos.
Sigo aquí, ante ti, sin poder gritar.
Sigo aquí, una vez más. Esperando tal vez, lo que la realidad traerá… deseando tal vez, lo que ni la imaginación hace posible, deseo continuar teniendoos a las dos cuando la noche venga a por mí, y no me deje dormir… vuelvo a decir, que todo esto no tiene sentido para mí.

Solos ella, tu y yo, da igual de día o de noche, porque nada de esas cosas superfluas son importantes. Solo ella y tu, y sobrevivir… siempre sobrevivir…

¿Dónde estás?, ¿porque me cansé de buscarte?.
Este año te toca a ti… Sigo esperandote para hacerte feliz…

Eres tú mi ángel, y mi demonio
Eres tú mi sueño y mi condena

Joan Cujan