El jove Torres-García és un pintor que explora, que prova, que estudia, però que, sobretot, és capaç de construir un art personal que té com a finalitat connectar amb l'ordre essencial des de la percepció i plasmar aquest ordre mitjançant una proposta artística pròpia. Així ho afirma en les Notes d'art (1913): “En tota obra d'art superior, la idea de cada objecte, més que la seva realitat o particularisme, és essencial… Ell veu, en el color i en la forma, l'expressió d'aquella idea”.
Aquesta mateixa idea vèrtebra de manera més evident la seva proposta des del 1917, any en què abandona l'estètica clàssica vinculada al Noucentisme i connecta amb l'avantguarda. Tant les joguines de c.1917-19 com l'aparició de retícules irregulars en algunes de les seves obres o també les connexions amb plantejaments futuristes ens porten cap a l'art constructiu que codificarà més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada