El "gaudi immediat" no dóna lloc a la bellesa, ja que la bellesa es manifesta "molt després", a la llum d'una altra, per la significativitat d'una reminiscència. El que és bell respon a la durada, a una síntesi contemplativa. El que és bell no és la resplendor o l'atracció fugaç, sinó una persistència, una fosforescència de les coses. La temporalitat del que és bell és molt diferent de la de la "desfilada cinematogràfica de les coses". L'època de les presses, la seva successió "cinematogràfica" de presents puntuals, no té cap accés a allò que és bell o veritable. Només quan hom s'atura a contemplar, des del recolliment estètic, les coses revelen la seva bellesa, la seva essència. La bellesa es compon de sediments temporals que fosforeixen.
Byung Chul Han - L'aroma del temps, assaig sobre l'art de demorar-se. (Fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada