PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIV

 La lluna

aquesta nit era una perla

que provocava llàgrimes autèntiques.

Res d'estrany, amb aquest vent del sud.

Però de sobte ha estat

com si el cor s'aturés.

S'havia evaporat el cervell

sense cap altre pensament

que el d'aquest cor aturat.

No t'ensorris, jo!

Amb tu cauria el món sencer,

i Beethoven és viu gràcies a tu!

Poema: paul Klee, 1905

Obra: "Error-en-verd", 1939

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIII

 

Potser tendeixo a destruir-me,

però després tendeixo sempre

a salvar-me un altre cop amb rapidesa.

No vull

que res em superi

quan desitjo viure noves experiències.

Senzillament no vull.

M'haig de salvar.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: "Pierrot-Lunaire", 1924

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XII

Hi ha moments de benaurança

no tan sols més enllà dels astres,

també aquí a baix.

I després hi ha dones

en algun lloc,

en un país.

A aquestes dones prega

allà on s'alcen temples

erigits per honorar el seu sexe.

I en vindrà una

que no és només una

sinó el sexe en la seva plenitud.

He encomanat a la Irene

que et saludi i et parli.

I la seva veu és música.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: Magdalena-before-the-conversion (Magdalena-abans-de-la-conversió), 1938

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XI

Què compon l'artista? Formes i espais!

Com ho compon?

En proporcions escollides.

Oh sàtira,

sofriment dels intel·lectuals.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: Full-moon (Lluna plena), 1919

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA X

Quan encara era un marrec disbauxat,

sabia cançons desvergonyides.

Encara en recordo un vers:

"Ell cap amunt i ella cap avall".

La resta se l'ha endut el vent,

i ara m'esforço a ser discret.

Poema: Paul Klee, 1903

Obra: Death-and-fire (mort-i-foc), 1940

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA IX

 

A UN HOME TRIST, PER AL SEU ÀLBUM DE RECORDS

Aquest home s'ha guardat sempre

de devorar la carn carnal.

S'ha limitat a olorar-la;

mentrestant

es manté pur

i massa covard per a l'acció.

Poema: Paul Klee, 1902

Obra: Struck-from-the-list (esborrat-de-la-llista),1933

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VIII

 

El feliç és potser un mig idiota

per a qui tot prospera i fructifica.

S'afirma sobre el seu petit domini,

aguanta amb una mà la regadora,

amb l'altra s'assenyala a si mateix

com el melic del món.

                                                                  Tot creix i tot floreix.
                                      Plenes de fruit, les branques s'inclinen damunt seu.

                                                               Poema: Paul Klee, 1901

                                                      Obra: the-mask-with-the-little-flag

  (la màscara amb la petita bandera), 1925

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VII

Fugiu, grans desitjos,adeu, immortalitat.

Enfonseu-vos, muntanyes de l'esperit,

si el cim és la soledat.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Refuge (Refugi), 1930

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VI

 

Per a mi ets com la meva pròpia sang,

de tant que t'estimo.

Sento aquesta vegada el déu fort amb mi.

                                                                    Un sacrifici vull
                                                                          oferir-li
                                                            doblegant-me a la seva llei.

                                                                    Vull posseir-te,
                                                                ni que sigui la teva
                                                                 i la meva perdició.

                                                    El meu déu fa grans coses en mi.
                                                     Veu que vaig pel camí de la llei.

                                                             T'estimo com la dona
                                                              que ha vingut a mi,
                                                      en qui meditava en la foscor
                                                          amb la làmpara amiga.

                                                          Poema: Paul Klee, 1901

Obra: possessed-girl-1924 (noia-posseïda-1924)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA V

 

SOC DÉU

Tot allò que és diví

s'amuntega dins meu,

que no puc morir.

La testa em crema, a punt d'esclatar.

Un dels mons

que amaga

vol ser donat a llum.

Ara, però, haig de patir

abans d'acomplir-lo.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: "gespenst eines genies ghost of a genius" (Fantasma d'un geni)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA IV

SENSUALITAT

Sensualitat

és la flexibilitat de la carn

sota una tensió superior.

Ulls enlluernats pels colors.

Orelles banyant-se en el so.

Narius en les aromes.

Així mateix, els òrgans de l'amor.

Poema: Paul Klee,1902

Obra: Anàlisi de diverses perversitats, 1922

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA III

Obra: Ocell que s'escapa, 1921

MIRANT UN ARBRE

Els ocellets són envejables,

s'estalvien

pensar en el tronc i les arrels,

i satisfets es gronxen, àgils, tot el dia

i canten a les puntes de les branques més altes.

Paul Klee, 1902

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA II

 

Obra: Moonlight (Llum de lluna), 1919 - Paul Klee

Vaig adquirir un tros de cel,

allà no necessito ningú

d'aquest món.

Els que riuen

-em diuen enamorat-

Romanen a baix i envelleixen.

Nosaltres tracem a dalt

Els primers cercles

De la immortalitat.

Poema: Paul Klee.

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA

Paul Klee va ser a més d'un gran pintor, un molt prestigiós músic. Als set anys ja era un violinista sensacional, als onze va entrar a formar part de l'Orquestra de la Societat Musical de Berna. Va gaudir sempre de gran prestigi en els ambients musicals més refinats de l'època. Aquesta formació musical, juntament amb la seva dedicació a la poesia, és molt present a la seva obra pictòrica. Hi incloïa textos i harmonitzava la composició i el color amb criteris musicals. També va ser un poeta d'excepció.

Oh poeta!

Vols descriure la podridura d'una cripta

i en això se't trenca

la necessària inspiració,

compra't un Camembert

i olorant-lo de tant en tant,

podràs.

Paul Klee (1906)

HEM APRÈS DE LA LLUM COM ANAR A LES FOSQUES

Hem colpit l’impossible per trobar el possible. Hem après de la llum com anar a les fosques. Teresa Pascual

Tempesta - Joan Cujan, 2025

DE FORA VINDRÀ QUI DE CASA ENS TRAURÀ

La directora Camila Pinzón Mendoza és un exemple dels emigrants nouvinguts que viuen de les subvencions que reben de la Generalitat Socialista, i es dediquen a fomentar la no-integració i el menyspreu a l'idioma i la cultura que els acull.

https://lalternatiu.cat/.../quinze-dies-abans-de.../

ESFREIXURAR

ESFREIXURAR

Hi ha dies que neixen amb

un desfici arrelat al cos,

en què els pensaments

vagaregen mandrosos,

i es rebel·len contra l'excitació,

que provoca un neguit creixent

davant un futur incert,

i un present que esdevé

violent, despietat, inhuma.

Juny, 2025

NEÓ - Dos anys

NEÓ (dos anys)

Menut, silent, arraulit

a una capsa de cartó,

dormisqueja dia i nit,

mentre vagueja en somnis,

una vida que tot just,

acaba d'encetar.

Juny, 2025

LA BASSA DE LES OLLES I EL GOLERÓ (DELTA DE L'EBRE)

La bassa de les Olles i el Goleró
Amb 54 hectàrees, la llacuna de les Olles de l'Ampolla és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l´Ebre i també la que dóna la benvinguda a aquest escenari natural tan privilegiat. Aquestes llacunes configuren una part fonamental dels ecosistemes del Delta de l'Ebre, sobretot si tenim en compte que és la zona humida més gran de Catalunya i la segona més gran de la península ibèrica.
Aquestes llacunes litorals connecten directament amb el mar i estan envoltades d'arrossars, formant un mosaic incomparable de textures naturals. De fet, el cicle productiu de l'arròs és el responsable de marcar el tempo del paisatge i de la natura, ja que condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra incidint directament en la gran diversitat de flora i fauna que conviu al territori.

LA MORT I LA PRIMAVERA - MERCÈ RODOREDA

Em va preguntar si m'agradaba més el dia o la nit [...] li vaig dir que no ho sabia però que quant era molt petit, tot i que la nit hem feia por, m'agradava més que no pas el dia perquè amb la claror les coses es veien massa i n'hi havia de massa lletges... "La mort i la primavera" (Mercè Rodoreda)

ELS CODIS DEL SILENCI

Els codis del silenci són gairebé infinits. Avui, el desig de callar troba dificultats a ser expressat. Tenim por del silenci, de les pauses, potser perquè el silenci ens adverteix de l’espera, i moltes vegades no sabem ben bé què esperem. Montserrat Roig

"EN L'AIRE COMMOGUT..." CCCB

"EN L'AIRE COMMOGUT..." CCCB - És una exposició comissariada pel filò-sof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman, El titol de l'exposicio procedeix d'un vers del 《Romance de la luna, luna》el primer poema del Romancero gitano de Federico Garcia Lorca. Una reflexió inicial: En els temps tan agitats políticament que vivim en l'actualitat, amb l'auge de l'extrema dreta arreu del món, la violència contra la població civil en els conflictes armats i l'amenaça constant als sistemes democràtics, de quina manera ens poden ajudar els poetes? De què serveixen els poetes en temps d'angoixa?, es preguntava fa més d'un segle el poeta romàntic alemany Friedrich Hölderlin. Didi-Huberman es pren seriosament aquesta pregunta, amb una experiència d' intensitat artistica molt especial, caracteritzada per l'emoció inquietant i tràgica <del nen confrontat a la mort>. A més, situa la figura del poeta granadi al més alt nivell en la historia europea de les idees estètiques, al costat de filòsofs com ara Kant, Goethe, Schiller i Nietzsche.
L'exposició està plantejada com un joc ď'associacions liures entre més de tres-centes peces de naturalesa diferent: pintura, fotografia, dibuix, gravat, documentació, libres, escultures, pel-lícules... L'itinerari es construeix en set blocs temàtics o seccions, inspirats en cada ocasió per diferents versos de Lorca.

GAZA I TANTS ALTRES LLOCS

GAZA I TANTS ALTRES LLOCS

Ahir m'esmunyia dins la foscor de la nit,

ociós, deixant passar el temps,

vagarejant, mancat de coratge,

inert, per la meva feblesa,

no tinc paraules per definir el que sento,

conscient del patiment,

dolorosament afectat,

pel genocidi d'un poble,

veig esberlar els murs de les cases

entre els crits de gent innocent,

on són els límits de la crueltat,

d'aquesta manca d’humanitat.

Intento trobar una feble esperança.

Juny, 2025

MON LLIBRE 2025

MON LLIBRE 2025

Dos dies vibrants descobrint per primera vegada el públic familiar. I quina descoberta!
Menció especial per als dansaires top de la primera fila i per a la mini fan de XESCO BOIX que ens va recordar —amb tota la raó— que “la bicicleta cling-cling” ha de ser un must del nostre repertori.

Ha estat una sort formar part del MONT LLIBRE, una gran festa de la literatura que en aquesta 20ª edició ha brillat amb força. Enhorabona a les meravelloses @piumartinez @annitaflickiflower Laia @el_culturista + equip per la bona feina i gràcies (un cop més) per comptar amb nosaltres!
I als incondicionals per ser-hi sempre -inclòs el @joancasaramona, que ens va acompanyar (sense saber-ho) amb els seus preciosos dibuixos de fons, herència d’una activitat anterior.
Per moltes més veus petites (i grans) donant vida a la música, el joc i la literatura!

EL GAUDI IMMEDIAT - BYUNG CHUL HAN

El "gaudi immediat" no dóna lloc a la bellesa, ja que la bellesa es manifesta "molt després", a la llum d'una altra, per la significativitat d'una reminiscència. El que és bell respon a la durada, a una síntesi contemplativa. El que és bell no és la resplendor o l'atracció fugaç, sinó una persistència, una fosforescència de les coses. La temporalitat del que és bell és molt diferent de la de la "desfilada cinematogràfica de les coses". L'època de les presses, la seva successió "cinematogràfica" de presents puntuals, no té cap accés a allò que és bell o veritable. Només quan hom s'atura a contemplar, des del recolliment estètic, les coses revelen la seva bellesa, la seva essència. La bellesa es compon de sediments temporals que fosforeixen.

Byung Chul Han - L'aroma del temps, assaig sobre l'art de demorar-se. (Fragment)

CONTRADICCIONS - SEAN SCULLY

SEAN SCULLY - "Está también la idea de la ventana en algunas de estas obras expuestas. La idea de la ventana permite una experiencia doble. La considero como una invención que cambió la cultura porque se puede estar dentro o fuera, un invento que debe provocar la posibilidad de ser dialéctico, pensar del otro lado. La ventana es el otro punto de vista. Para mí esa es la definición de diálogo".

"Si tot el que vas oferir no va ser suficient, ofereix la teva absència. De vegades, retirar-se és l'acte més gran de dignitat i respecte cap a un mateix". Mario Benedetti.

SEAN SCULLY

SEAN SCULLY (Dublin, 1945) és un dels artistes més destacats de l'abstracció contemporània. A començament de la dècada dels vuitanta va aconseguir que la pintura abstracta recuperés una dimensió que havia perdut: la capacitat de commoure.
Artista reflexiu, destaca sobretot per la seva tècnica pictòrica, que es caracteritza per una capa intuïtiva de pintura, sovint d'humit sobre humit, els colors de la qual es combinen, afloren formant tonalitats úniques de gran profunditat que omplen de calidesa les seves composicions abstractes. L'obra de Scully no té un significat concret, sinó que està oberta a tota classe d'interpretacions, i sovint inspira un profund estat introspectiu i contemplatiu. La simplicitat i la repetició de les composicions creen ritme visual i, malgrat la reducció del repertori iconog ràfic a un seguit de linies, franges i blocs, les obres vibren de vida i emoció a través de les pinzellades. Mestre del color, amb les seves composicions és capaç d'evocar emocions en cada persona que les contempla.
L'exposició, inclou més d'una seixantena d'obres -amb pintures, escultures, obres sobre paper i fotografies-, i ofereix una visió retrospectiva de l'obra de l'artista al llarg de més de sis decades de producció, des de les primeres peces figuratives dels anys seixanta, passant per l'etapa minimalista dels anys setanta, fins arribar a avui, amb el seu estil tan personal, caracteritzat per la voluntat de retornar l'emoció a la pintura abstracta. Organitzada de manera cronològica, la mostra posa de manifest l'afany de Scully per a renovar la comprensió de ľ'abstracció a través del seu desig de capturar segons paraules de l'artista- <quelcom que reflecteixi la dimensionalitat de l'esperit humà dins de la quadrícula del nostre món>

EL PALAU MARCH - PALMA

El Palau March, dit també popularment Can Verga, és un edifici situat al centre històric de Palma, prop de la Seu i entre el Palau de l'Almudaina i el Parlament de les Illes Balears. Fou projectat per l'arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto per al financer mallorquí Joan March Ordinas, de malnom Verga, del qual pren el nom. L'obra es va començar el 1939 sota la direcció de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar i Esteve, i fou inaugurat el 1945, com a residència familiar dels March a Palma.
A l'interior es poden trobar escultures modernes de Henry Moore, Chillida, Rodin, Barbara Hepworth, Alfaro…; un betlem napolità del segle XVIII amb més de mil peces; els darrers murals que realitzà Josep Maria Sert; i una mostra de cartografia mallorquina dels segles XIV i XV.