La lluna
aquesta nit era una perla
que provocava llàgrimes autèntiques.
Res d'estrany, amb aquest vent del sud.
Però de sobte ha estat
com si el cor s'aturés.
S'havia evaporat el cervell
sense cap altre pensament
que el d'aquest cor aturat.
No t'ensorris, jo!
Amb tu cauria el món sencer,
i Beethoven és viu gràcies a tu!
Poema: paul Klee, 1905
Obra: "Error-en-verd", 1939
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada