Fidel al compromís amb el realisme, amb la memòria i amb les qüestions inherents a l'ésser humà, Sánchez Zabaleta, a través del ritme lent i minuciós de la seva pintura, ens submergeix en territoris on mostra a l'espectador, protagonista silenciós, el lleu pols d'un paisatge inhòspit, d'una taula buida, o d'un espai indeterminat com a fons, sobre el qual situa la natura que intueix extinta davant de nosaltres amb la intenció d'aturar-nos en sec i provocar-nos l'espai per a la contemplació i la reflexió. Succeeix que la vida va al galop, que tot és tan efímer que gairebé no queda espai per aturar-se a mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada