Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dissabte, 11 de març del 2023
SOC UN SOLITARI ARBRE
Sóc un solitari arbre, potser només un tronc. A l'últim racó d'un ombrívol turó, d'aquestes entranyes, muntanyes. Desposseït de realitat, incapaç de deixar de ser només línia i color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada