Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 14 de desembre del 2021
INVERTEBRAL
La paraula esperava.
La nit mastegava la calma que feien les ombres dels arbres. El fred era tebi. Les pells eren mudes. Les boques dormien, cansades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada