IMMÒBIL, EM DILUEIXO EN SOMNIS

Immòbil, em dilueixo en somnis, com la boira entre la llum de l'alba, per entreveure el que aquests núvols opacs amaguen. Ara conec el neguit, de caminar en la foscor, resseguint els límits geogràfics del teu cos. Se'ns fa tard i ho saps, creixeran els dubtes, i em reconec aquí, pensarós, potser l'hivern més inhòspit ja nia entre records impossibles.  

Joan Cujan, 2021