Mai acabes d'entendre el que està passant, et sents abduït per un imperceptible forat fosc, i mancat del poder d'aturar el pas dels dies, et costa treure't de sobre aquesta inerta olor de tristesa que t'impregna la pell, et preguntes si hi ha vida més enllà, i de sobte flaires les partícules subtils que emanen d'una flor, i una lleu llum trenca la foscor...
Joan Cujan 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada