La princesa Omeia Wallada, filla del Califa de Còrdova Muhammad III, va destacar pel seu gran talent, tant, que diuen que superava a tots els poetes. Són coneguts els poemes d'amor fruit de la seva relació amb el popular poeta Ibn Zaidun, que es va enamorar d'ella. Va ser mutu però, com no podien airejar el seu amor, s'escrivien versos.
A mi m'enamora aquest poema seu...
"Quan caigui la tarda, espera la meva visita,
doncs veig que la nit és qui millor encobreix els secrets;
sento un amor per tu que si els astres ho sentissin
no brillaria el sol,
ni la lluna sortiria, i les estrelles
no emprendrien el seu viatge nocturn. "
Des de la teva marxa la meva sola creença és ser-te fidel
i mai he professat més religió que tu.
Quan els meus pensaments et xiuxiuegen,
gairebé em moro de dolor, però ho accepto.
Què importa si no sóc el teu igual a la noblesa
quan en l'amor no hi ha més que iguals?
Encara que per amor s'inclinés cap a mi
des del seu tron excels la lluna de la nit fosca,
ningú, excepte tu, podria seduir-me.
La pau sigui amb tu, mentre duri aquest amor
que nosaltres ocultem i que ell ens revela!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada