DE QUAN VAIG SER BOJA

De quan vaig ser boja,
preservo al rebost,
un polsim de deliri d'aquell dia
que no vaig ser capaç
de llegir tota l'arena de la platja.
Per si els que s'anomenen sensats,
ataquen amb la seva impassible lucidesa.

~ poema i foto: Karma Gual ~

ABANS QUE ENS DIGUEM ADEU

M'emmirallo en els teus ulls,
dins el rèflex roent del capvespre.
Per amarar-me l'ànima encesa,
presumptuós proposi't d'evocar-te
en els dies de silent soledat.
Vull sadollar l'angoixa que bressola
uns pensaments orfes
de l'escalf d'un cos nu, el teu,
i el desig libidinós de tenir-te.

Joan Cujan  2018

EM PERTANY UN SILENCI

Em pertany un silenci,
clar i lluminós,
entre parets nues,
d'un blanc aclaparador.
Un cercle vermell
encén l'instant.

Joan Cujan  2018

TARDOR

Que es farà de tot l'or,

que neix de les fulles de tardor,

d'aquesta matèria inerta, somorta.
 

Quanta voluptuositat malgastada,

per nodrir de bellesa la mort,

ambigua complaença de l'ànima.

Joan Cujan  2018

VÉS I EXPLICA-L'HI

Vés i explica-l'hi com et sents,
que vius dies esperançats,
que l'estimes, i sempre l'estimaràs.
Has vingut absorta en el paisatge,
resseguint el camí de totjorn,

amb una força que ja no tens,
a l'ombra d'arbres centenaris
que t'han vist tant, tant jove.
Has travessat rierols per on flueix
l'aigua d'aquests cims tan teus,
a vessar el plor per la llera
i fondre't en un bassal.
Fins al clot amorosament protegit
a penes trepitjat per l'aire,
en el que jeuen les despulles.
Un cel gris, plujós allà dalt,
plou damunt els teus records,
sota la pluja, una pregària.

Joan Cujan  2018

QUÈ MIRES?

A la pregunta: - Què mires? Mai es pot respondre: - Res, la diferència entre res i buit és essencial, el no-res no té existència i dins el buit si n'hi ha. El buit implica ja la noció d'espai, per tant, d'alguna cosa que existeix o ha existit, ni tan sols el silenci, la foscor i l'absència d'alguna cosa... nega la seva existència.   (Reflexió per als que tallen llaços grocs)

Joan Cujan  2018

AIXÍ VA COMENÇAR TOT

Avui fa un any... aquí va començar tot, Espanya es va cobrir la cara i mentre uns miraven cap a un altre costat (Republicans, Gent d'esquerra, "Intel·lectuals") altres enviaven a les forces de l'Estat, per agredir impunement a gent pacifica i desarmada... primer amb el "A por ellos", després buscant la confrontació amb grups "feixistes", subvencionats, coberts amb passamuntanyes agredint vianants i llevant símbols pacífics per tal de terroritzar la població i buscar una reacció violenta que justifiqui les seves actuacions. Mentre tots els poders de l'Estat, utilitzant les lleis al seu antull, van començar una croada contra el que pensa diferent. Sentències, presó, persecució... sense precedents en qualsevol País democràtic Europeu. Mentre segueixen ostentant el poder els descendents dels què van guanyar la guerra amb el cop d'Estat de Franco... la gent segueix a les cunetes i Franco en el seu Mausoleu...

Joan Cujan  2018

AVIAT FARÀ UN ANY

Se'n van endur els meus somnis, 

em queda una ferida que no desitja tancar-se,

ara tot són preguntes sense respostes.

Els passos d'ara, són lents, insegurs,

el futur incert i ombrívol.

Joan Cujan  2018

ESCRIURE

Escriure és tornar a aquest lloc,

on tot comença a ser records,

per caminar junts de la mà, 

pensaments i ànima,

resseguint la ruta ja llunyana

dels anys viscuts.

Joan Cujan  2018

RODAMON

Sota un sol que em recorda,

llunyanes terres on vaig néixer,

perdut, com un rodamón,

trepitjo la sorra de la platja,

sense deixar rastre pel camí.

Joan Cujan  2018