Aviat partiré de nou,
porto tot el viscut
com únic equipatge,
i malgrat tot,
infatigable viatger,
persegueixo, insistent,
sense donar-me treva
el últim paisatge.
El pas dels anys,
fan, créixer la distancia,
fins a fer-me espectador
de la meva pròpia vida.
Si miro enrere,
tot queda ja molt lluny
fora de l'abast
de la memòria.
Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada