Tot m'és incert.
No sé d'on surt
aquesta feble lucidesa,
que em permet vagarejar
pels senders de la memòria.
Una fràgil llum
s'endinsa tremolosa,
en la persistent,
densa boira
que s'empassa,
sento un neguit furiós
quan m'arrabassà
els últims records.
La meva mirada fuig
i es perd, per allunyar-se
d'aquest incessant transit
entre llums i penombres.
Avui el mirall m'ha mostrat
de sobte, entre reflexos
de somnis esberlats,
l'estrany que m'habita,
i en veurem reflectit
he vist que l'eternitat
ja s'allotja als meus ulls.
Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada