Encara sento la calor de les teves mans, entre les meves,
el suau frec dels dits, dolços camins plens de carícies,
i el màgic batec d'un cor tremolós per les ànsies reprimides.
Ara, dins de la nit, en soletat, entre les ombres de la cambra,
mentre creix, l’ànsia d’aferrar-me als records d'aquesta tarda,
estàs present en l'aroma que impregna la meva pell.
Joan Cujan 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada