Travessant deserts de soledat,
assedegat, d'afectes on aferrar-me,
buscant oasis inabastables,
que no són reals, per utòpics,
vaig veure el teu miratge.
Posseït per la follia del desig,
volia creure que eres real,
assolible, de pell i tacte,
no un somni eteri, volàtil,
mancat de tot sentiment.
Avui, sé que existeixes.
Joan Cujan 2015 - Foto: Ibbur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada