Avui he somiat que m'havia d'aixecar per anar a l'escola, he sentit el pes de la nostàlgia i la sensació que el temps ha passat gairebé sense adonar-me'n, m'ha vingut a la memòria el desig i la curiositat que sentia en la meva infantesa per experimentar, sentir... patir, una immensa avidesa per provar la vida, records perduts entre albes que donaven pas a la nit. La vida sempre va més de pressa que nosaltres, entre somnis es perden els dies, però en despertar, sempre persisteixen les il·lusions de joventut, que ens permeten seguir trobant noves il·lusions...
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada