dilluns, 19 de maig de 2014

Camins III (Sempre hi ha una llum al final del túnel)



La meva respiració s'accelera, els crits ressonen en el buit fins que ensordeixen i s'ofeguen en l'aire. És tot tan solitari, fosc, silenciós, que les esperances que tingui un final, s'esvaeixen lentament. Penso en la possibilitat de donar-me la volta, però el camí ja recorregut és igual de fosc, he de seguir el meu camí i enfrontar-me a la incertesa del desconegut. No hi ha principi sense final, venç l'angoixa. La felicitat es troba en el trajecte.