Des de molt jove he sentit una fascinació increïble per viatjar, sempre estava planificant noves rutes, senders perduts enmig de turons, muntanyes per pujar. Però passats uns dies, de vegades setmanes, m'invadia una sensació de malenconia, unit al desig de tornar a casa. Sempre he tingut la sospita que si visqués permanentment en el camp, em podria consumir d'avorriment i certa sensació de solitud. Ara, ja a la ciutat, recordo el meravellós que va ser el camí, i sempre em ronda un pensament secret, el de no deixar passar molt de temps per reprendre el viatge.
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada