Una mirada ens exposa, és una introspecció psicològica que influeix en la realitat, per a poc a poc convertir-la en una experiència personal en la qual es planteja una relació creuada elemental, és el nexe d'unió entre algú que mira i el que li torna la mirada.
Ens vam quedar mirant-nos l'un a l'altre, sense dir res, era la classe de silenci que ho explica tot, en els seus ulls no hi havia ni rastre de què havia succeït entre nosaltres, això em va alliberar dels meus dubtes, era el final, per fi estàvem d'acord, tot havia acabat. La vaig mirar, i em vaig sentir molt trist, mai tornaria a veure-la de la mateixa manera, mai tornaria a sentir el mateix, ni tan sols podia estar irritat, no havia canviat, era com sempre havia estat, mai havia mentit sobre els seus sentiments, em va regalar el seu amor de la mateixa manera que després mel va treure. Em resistia a acceptar-ho, la vaig mirar i vaig pensar he de ser valent i dir-li que m'agradaria recuperar-la, tornar-lo a intentar... però els seus ulls em deien, t’allibero, t’expulso del meu cor, perquè si no ho faig ara, mai tindré forces per fer-ho. Vaig ser el primer a apartar la mirada, vaig sentir un dolor profund, intens... un dolor que mai, mai més voldria tornar a sentir.
Foto: Eric Nehr - Text: Joan Cujan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada