diumenge, 29 de desembre de 2013

ANGOIXA (carta a una amiga)




Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiosa, aclaparada, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava.

Sents un caos, una confusió de la ment i el cos, tens la capacitat de ser transportada per la bellesa, és un temps per plorar a les postes de sol.

Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs.

La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això, que la lluita és part del procés, que no et pots donar per vençuda, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i tu pots accedir, sempre ho has aconseguit.

Foto: Monica Sunyer  -  Text: Joan Cujan  2013