dijous, 19 d’abril de 2012

SOLITUD




El temps detingut escolta en silenci el ressò de la absència, 

són només rumors de les teves carícies perdudes en el tedi, 
on s'apaguen les brases del nostre fracassat amor, 
i s'assequen les llàgrimes d'aquesta passatgera solitud, 
sospirs ofegats per batecs del meu cor,
on els records es perden en el camí de l'oblit.

Joan Cujan 2012




2 comentaris:

Pilar Tejero ha dit...

Por el camino del olvido nos vamos encontrando en medio de un descuido...

Joan Cujan ha dit...

Entre sutiles descuidos se encuentran gestos amables que nos ayudan a llenar momentos de soledad.