dilluns, 15 d’agost de 2011

EL BOSC D' OMA - Agustín Ibarrola


El Bosc d'Oma és una de les obres més conegudes de l'artista del país vasc Agustin Ibarrola, està inclosa dins de la corrent "Land Art" que sorgeix a finals dels anys seixanta del passat segle, que té com a finalitat utilitzar el paisatge com a marc i suport del treball artístic.
A mesura que anem caminant pel Bosc d'Oma, els dibuixos apareixen davant els nostres ulls com follets jugetons, de vegades el dibuix d'un sol arbre té valor per si mateix, en altres casos cal obsevar el conjunt de diversos arbres per comprendre l'obra . La percepció dels dibuixos canvia segons el punt d'observació les imatges es transformen, hi ha un intinerari desenvolupat per l'artista que marcat amb triangles numerats ens permet observar l'obra tal com ell la va planificar per ser vista.


El Bosque de Oma es una de las obras mas conocidas del artista del pais basco Agustin Ibarrola, esta incluida dentro de la corriente “Land Art” que surge a finales de los años sesenta del pasado siglo, que tiene como finalidad utilizar el paisaje como marco y soporte del trabajo artistico.
A medida que vamos caminando por el Bosque de Oma, los dibujos aparecen delante nuestros ojos como duendes jugetones, en ocasiones el dibujo de un solo arbol tiene valor por si mismo, en otros casos hace falta obsevar el conjunto de diversos arboles para comprender la obra. La percepción de los dibujos cambia según el punto de observación las imágenes se transforman, existe un intinerario desarrolado por el artista que marcado con triangulos numerados nos permite observar la obra tal como el la planifico para ser vista





Galeria fotogràfica

Invitació al petó
Invitación al beso

El bosc ens dóna la benvinguda amb un petó, la mostra més senzilla i pura d'afecte.
El bosque nos da la bienvenida con un beso, la muestra más sencilla


Corba, contra corba, concavitat, convexitat, pla
Curva, contra curva, concavidad, convexidad, plano

El raig atrapat, el raig trencat
El rayo atrapado, el rayo roto

Ibarrola va dir: " El llamp i el arc de Sant Martí van venir a jugar i pintar amb mi al bosc "
I és que un dia de tempesta un llamp va caure sobre el bosc i va quedar atrapat entre els pins. Des de llavors es troba dins del bosc i sorgeix i s'esvaeix a gust dels visitants. El raig es presenta amb un zigzagueig lluminós i després desapareix i s'esvaeix entre els tòtems del bosc.
Ibarrola dijo: "El rayo y el arco iris vinieron a jugar y pintar conmigo al bosque"
Y es que un día de tormenta un RAYO cayó sobre el bosque y quedó atrapado entre los pinos. Desde entonces se encuentra dentro del bosque y surge y se desvanece a gusto de los visitantes. El rayo se presenta con un zigzagueo luminoso y luego desaparece y se desvanece entre los totems del bosque.



L'arc de Sant Martí de NaielEl arco iris de Naiel

Aquest Arc de Sant Martí de Naiel, que porta el nom d'un dels seus néts, s'ha convertit en la composició més fotografiada de Ibarrola.
Este Arco Iris de Naiel, que lleva el nombre de uno de sus nietos, se ha convertido en la composición mas fotografiada de Ibarrola.


Blau verdós dins i fora de les figures
Azul verdoso dentro y fuera de las figuras

On el positiu i el negatiu ens mostren una composició de tres figures en la qual cadascuna complementa l'altra.

Donde el positivo y el negativo muetran una composición en la cual cada una complementa a la otra. 


De les ratlles verticals i diagonals al gest humà
De las rayas verticales y diagonales al gesto humano

Algunes de les figures que veiem des d'aquí parteixen del més profund del bosc a manera de simples ratlles verticals ia mesura que ens anem desplaçant, es converteixen en caminants que ascendeixen pel vessant.


Algunas de las figuras que vemos desde aquí parten de lo más profundo del bosque a modo de simples rayas verticales y a medida que nos vamos desplazando, se convierten en caminantes que ascienden por la ladera.


Vianants que es traslladen sense caminar
Paseantes que se trasladan sin andar

Persones que van, persones que vénen, que ascendeixen per les vessants i que travessen el bosc. Estan quietes, però es mouen, es traslladen sense caminar o caminen alineades sense tocar a terra. A mesura que unes apareixen altres desapareixen.


Personas que van, personas que vienen, que ascienden por las laderas del bosque.
Estan quietas, pñero se mueven, se traladan sin caminar o caminan alineadas sin tocar tierra. A medida que unas aparecen otras desaparecen.