- Jo sí.
- I neixen l'un de l'altre ?
- Sí
- Així doncs, què s'origina del que viu ?
- El mort.
- I què - va dir - del que és mort ?
Cal reconèixer - va dir - que el que viu.
- Dels morts, per tant, Cebes, neixen les coses vives i els éssers vius ?
- És clar.
- Existeixen doncs - va dir - les nostres ànimes a l'Hades.
- Sembla ser.
- És que dels dos processos generatius a això almenys un és evident, doncs al morir, sense dubte, és evident, o no ?
- En efecte, així és - va respondre.
- Doncs què farem ? - va dir -
- No admetrem el procés genètic contrari, sinó que d'aquesta manera quedarà coixa la natura ?
O cal concedir al morir algun procés generatiu oposat?
- Totalment necessari - va contestar.
- Quin és aquest ?
- El reviure.
- Per tant - va dir ell -, si existeix el reviure, aquest seria el procés generatiu des dels morts cap als vius, el reviure ?
- Sí, en efecte.
- Així que hem reconegut que d'aquesta manera els vius han nascut dels morts no menys que els morts dels vius, i sent així sembla haver-hi un testimoni suficient, sense dubte, que cal que les ànimes dels morts existeixin en algun lloc, d'on després neixin de nou.....
Còpia digital de l'obra "La Mort de Sòcrates", creació del famós pintor francès Jacques-Louis David el 1787, inspirada en el "Fedó" de Plató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada