VIATGE D'HIVERN
Què se n'ha fet de la meva joventut,
quin goig seria poder tornar a viure-la,
però només em queda l’esperança,
de retenir la joia d'haver-la viscut.
Si puc atrevir-me a evocar instants
despullats de paraules, imatges, moments
que em desperten emocions pregones,
que arriben de molt endins.
Se'm fa estrany sentir-me foraster
d'aquest cos jove que vaig ser,
del que m'he acomiadat fa temps.
Els dies defugen inesgotables.
Novembre, 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada