Cerco, cerco. Intento entendre. Intento donar a algú el que he viscut i no sé a qui, però no em vull quedar el que he viscut. No sé què fer amb el que he viscut, tinc por d'aquesta desorganització profunda. No confio en el que m`ha passat. ¿M'ha passat alguna cosa que jo, pel fet de no saber com viure-la, l'he viscuda com una altra cosa? D'això voldria dir-ne desorganització, perquè no em vull confirmar en el que he viscut: en la confirmació de mi mateixa perdria el món tal com el tenia, i sé que no estic capacitada per a un altre món. Clarice Lispector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada