MALENCONIA(JON FOSSE) - LARS HERTERVIG

MALENCONIA – JON FOSSE

LARS HERTERVIG (1830-1902)

El pintor noruec Lars Hertervig, és pràcticament un desconegut fora de la seva terra natal. He d'admetre que ignorava la seva existència i el valor de la seva obra. La lectura de “Malenconia” de Jon Fosse, on és el personatge central, em va fer buscar informació d'ell, la força expressiva dels seus paisatges va fer que m'interessés per la seva obra.

Hertervig, un tímid i introvertit noi noruec, que volia convertir-se en un gran artista, fill d'una família humil de grangers quàquers, va tenir la fortuna, que un mecenes local el va ajudar a ingressar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf el 1852, per formar-se amb Hans Gude, un dels grans representants del nacionalisme romàntic noruec. Aleshores, al segle XIX, es pensava que cada país tenia un caràcter propi i que aquest es podia reflectir, a través dels seus paisatges, en versions realistes i alhora romàntiques, en què s'idealitzaven amb els sentiments de l'artista.

Allí s'enamora de la filla de la seva casolana. Els seus companys d'estudis, aparentment, no s'emportaven gaire bé amb ell i van decidir concertar una cita falsa entre Hertervig i la seva enamorada. Ella mai no es va presentar i la malenconia es va apoderar del jove, donant pas a una terrible depressió. A causa d'això, va ser enviat de tornada a Noruega, va ingressar en un sanatori mental i allí va ser diagnosticat amb una esquizofrènia, que marcaria un abans i un després a la seva obra. Encara que va fer un viatge per la Mediterrània, en tornar al seu país, va tornar a ser ingressat a Oslo, on la seva malaltia no va poder ser curada.

Hertervig va desenvolupar una tècnica personal, que s'inspirava en els paisatges propis de la seva regió, fiords, penyals o boscos de pins. paisatges molt acadèmics, bucòlics, insulsos, amb poc per oferir per ser considerats com a cims del gènere. Però el 1854, quan pateix la seva primera crisi mental, la seva visió del que l'envolta canvia, donant-li un aire més enigmàtic i poderós, expressant una força en la seva obra que abans no tenia.

Tornant al text de Fosse, és repetitiu, obsessiu, en moments angoixant, intenta penetrar a la ment malalta de l'artista, és com una partitura plena de repeticions, fragments que tornen una vegada darrere l'altra, tornades que s’han de llegir amb graus d’intensitat diferent. Personalment, he gaudit molt amb la seva lectura, a la qual agraeixo el descobriment d'un pintor notable, que crea paisatges on els arbres, el mar, els núvols adquireixen vida pròpia.