dilluns, 29 d’abril del 2024

JOAN BOY

És un pintor d'ànimes corpòries, no exemptes de realitat i carnalitat. L'artista ens presenta una figura femenina lleugerament andrògina, exposada, nua i fràgil, amb un halo de distanciament que la protegeix, dient no em retinguis, deixa'm vagar lliurement.
Les figures, així, són sostretes al sentit del tacte a favor de la visió que, en paraules del filòsof Jean Luc Nancy, protegeix de tota la violència sexual o física, perquè la seva condició és la distància, la bellesa oferta tan sols a la vista.
El contacte físic entre les figures genera una tensió corporal que es percep com a invasiva, com si s'intentés preservar l'aura dels cossos transfigurats. En un espai-temps, apartat del nostre món, creant llunyania, per més propera que pugui estar.
Les figures es presenten en escenes en què el paisatge, les cortines o les habitacions fan sensació d'apartament i alhora de desvetllada intimitat, que asseguren la prohibició del tacte a favor de la vista.