diumenge, 7 de gener del 2024

EL LLEGAT RETROBAT DE JULIANA MORELL

EL LLEGAT RETROBAT DE JULIANA MORELL (MONESTIR DE PEDRALBES)
Nascuda a Barcelona, malgrat ser una icona de l'erudició femenina durant segles, la vida, l'obra i el pensament de Juliana Morell són encara desconeguts. Humanista, poliglota i religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. El seu pensament flueix entre dues de les principals tendències del barroc: el racionalisme i el misticisme eròtic.

Els seus escrits s'adreçaven, en primer lloc, a les novícies i religioses de Santa Pràxedes. Els escrits de Juliana Morell inclouen la traducció del llatí al francès i el comentari al Tractat de la vida espiritual de Vicent Ferrer (amb dues edicions: 1617 i 1619) i a la regla d'Agustí d'Hipona (publicada pòstumament el 1680), i el llibre de meditacions titulat Exercicis espirituals sobre l'eternitat (1637).

De fet, Juliana va assumir el repte d'intentar compatibilitzar els seus antecedents familiars jueus i la seva participació en la Contrareforma. En un altre pla, va tractar de combinar el racionalisme amb la mística eròtica, dos corrents fonamentals de la modernitat. Per a Juliana, raó i amor van de bracet: l'una pondera les decisions i l'altre connecta les persones entre si i amb la divinitat.






PENSAMENT de JULIANA MORELL

Suggereix que la lectura i la traducció són activitats preparatòries per a l'oració, perquè llegir i traduir són formes amb què l'ànima estableix un diàleg espiritual amb altres —no amb qualsevol, sinó amb aquelles que tria per conversar— sobre el fet espiritual i diví, i amb elles s'entrena pèl a diàleg més important de tots: la seva conversació espiritual i amorosa amb Déu.

<<<<>>>>>

El libre de meditacions titulat Exercicis espirituals sobre l'eternitat (1637).

"Si conversar amb una o dues persones contràries al nostre
humor ens resulta tan molest i ens sembla tan insuportable
com seria estar eternament amb aquesta innumerable i maleïda
xusma d'ànimes condemnades sense poder amagar-nos
o esquivar-la ni tan sols una mica?"

"Aixeca't, afanya't, estimada meva, coloma meva i bella meva,
perquè l'hivern de les angoixes ja ha passat, les pluges de les
afliccions i de les llàgrimes se n'han anat, la bella primavera
de l'eternitat i l'abril de la immortalitat ja comencen a florir
per a tu".