Quan neix el dia, el sol et mira de reüll,
entre els febles finestrons de l'estança,
sense desvetllar-te quan et mous,
va il·luminant els teus somnis.
Encisat d'aquesta son serena,
amb un càlid i acollidor silenci,
al recer dels teus braços,
ànima endins m'adormo.
Lluny d'aquí, a fora,
sempre és incert aixoplugar-se.
Joan Cujan 2019
Joan Cujan 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada