Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
diumenge, 22 d’abril del 2018
PERDUTS
Li vaig dir, que estava perdut, en mirar-me va somriure, jo també estic perduda. Llavors, vàrem saber, que ja no ens importava, acabàvem de trobar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada