El so del frec
dels teus passos
en trepitjar l'herba,
es perd sinuós,
entre l'ombra dels avets.
Ara sents el murmuri
de l'aigua en passar
entre els marges del llac,
trencant el silenci
de les pedres.
I et quedes
impàvid,
escoltan
els sons
de la natura,
que flueixen.
impàvid,
escoltan
els sons
de la natura,
que flueixen.
Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada