dilluns, 17 d’octubre de 2016

QUE CLAMI EL SILENCI



Aixecaré murs d'oblit amb el silenci,
esculpiré distància amb argila d'hores emmudides.
Abdicaré de la memòria,
continuaré lliure i esquerpa
no regalaré oïdes amb paraules buides
caminaré cap a un nou destí...
on les paraules siguin mudes
i parlin els sentiments.

- Algun poeta em sap dir:
com fer un poema sense paraules? -

- que clami el silenci! -
com clama la mirada del desesperat
la veu de l'emmudit
la sang del dessagnat....
el cor de l'avortat....
l'alè del moribund.

Poema:  Karma Gual