Foto: Andrey Kels
Sense tu, la vida tindria menys sentit.
No sé gaire bé com has arribat fins aquí,
amb la teva follia, vas anar guanyant-te,
a poc a poc i sense adonar-te'n,
el dret d'estar amb mi, sota llençols,
on sem fon la pell, perquè saps,
com assedegar els desitjos,
que brollen del doll de la vida.
Perquè el cos m'ho reclama,
i és l'amor desconegut, que de nou,
sol·lícitament, em truca a la porta,
sóc massa fràgil, per renunciar al destí
ja me'l sé de memòria, aquest camí.
Si no fos tan maldestre, sabria com dir-t'ho.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada