A vegades quan et veig darrere les reixes de la finestra, amb aquesta mirada captiva, que sense veure o veu tot, intento imaginar en el que pots estar pensant. M'esgarrifa l'ànima quan et veig amb aquesta manca de llibertat, aquesta manca d'aire que et paralitza com quan el vent s'atura i les branques dels arbres deixen de moure, fins i tot als núvols es queden quiets, tot s'atura. En aquest precís instant el meu pensament, també s'atura, em fa sortir d'aquest estat de meditació inconscient... llavors la meva mirada i la teva es troben. Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada