Els passos perduts, els que es caminen i després no podem trepitjar de nou, el desig de fugar-te, extraviar-te, deixar rastres i perdre't per sendes, camins... sentir el terror de no saber on estàs o la vaga esperança de creure que ja ho saps. Com en el caos dels laberints de carrers i avingudes d'una gran ciutat, fas inesgotables les possibilitats de pèrdua i trobada.
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada