Rosada

La foscor de l'hivern s'ha perdut en arribar la llum, que viu a l'alba entre les gotes de rosada, estels que il·luminen, les flors a la primavera.

Joan Cujan  2014

De tots els colors

Sempre em va cridar l'atenció la roba estesa posada a eixugar, és una invitació a evocar records de la infantesa, tot un món de suggeriments. Tant me fa que estigui en una finestra, o en un pati de veïns... m'agraden especialment les que antigament s'estenien a assecar sobre pedres o matolls després rentar les al safareig públic o al riu, encara que en aquest cas es perd la dansa al vent de la roba penjada.

Joan Cujan  2014

Capvespre a la caleta

Quan el vent va trobar la desitjada calma aplacant les inquietes ones, en el firmament el sol tot just s'amagava, el cel es va tornar color taronja, tenyint de violetes i roses els seus núvols blancs, i la seva bellesa al mirall del mar reflectia. Llavors, mentre la sorra es refredava, amb la foscor, tímides brillaven les primeres estrelles de la nit...

Joan Cujan  2014

Porxada - Plaça Major de Guissona

Ressonen, unes passés que trenquen el silenci d'aquest fred matí de finals de primavera, una dona surt de la pastisseria Santaeulària, camina pausadament sota l'arcada, observant amb curiositat una parella que apareix xerrant en veu baixa, se saluden i segueixen cadascú el seu camí. La terrassa del bar de la cantonada espera pacient l'arribada d'algú... Joan Cujan  2014 

Blau - Verd - Groc

Blau. El cel no para de mirar-me als ulls, tanco els meus.

Verd. La pluja ha donat color als camps, m'agrada l'olor d'humit

Groc. Em falta l'aire. No deixo de veure colors.

Joan Cujan  2014

Murs al voltant del teu cor

És perillós construir tanques, has de ser molt conscient en els dies en què sorgeixen murs al voltant del teu cor, has de resistir la necessitat d'autoprotecció i fer-te més vulnerable que mai, has de fer el contrari del que la por t'aconsella, comparteix, continua buscant... no importa el què et deixis pel camí, i no has de fer-ho sol.

Joan Cujan  2014

Llum en la foscor

La llum del sol s'esvaeix lentament, s'aproxima la fi del dia, la foscor envolta l'estança i la dèbil llum d'una làmpada il·lumina l'hora més fosca que precedeix l'alba quan la llum del sol brillarà una vegada mes.

Joan Cujan  2014

Els passos perduts

Els passos perduts, els que es caminen i després no podem trepitjar de nou, el desig de fugar-te, extraviar-te, deixar rastres i perdre't per sendes, camins... sentir el terror de no saber on estàs o la vaga esperança de creure que ja ho saps. Com en el caos dels laberints de carrers i avingudes d'una gran ciutat, fas inesgotables les possibilitats de pèrdua i trobada.

Joan Cujan  2014

Façana

En passejar pels carrers d'una ciutat massa gran, et sents sol enfront de la immensitat, però mai renúncies al privilegi d'observar el món de reüll ia distància.

Joan Cujan  2014