dilluns, 27 de maig de 2013

LLIBRET DELS DESITJOS





PRÒLEG
Encuriosit veig com amb dolça feminitat,
et vas despullant lentament davant meu,
il·luminada per la tènue llum del finestral,
que s'estén amb càlid polsim per la estança, 
amb ulls complaents gaudeixo del teu encís.

PREÀMBUL 
Deixant-me portar pels corriols del desig,
amb cautelós sigil m'apropo a la teva nuesa,
necessito copsar la tèbia escalfor del teu cos,
amb el frec suau dels dits lliscant per la pell,
la teva essència persisteix a les meves mans.

INTRODUCCIÓ
Quan m’obres la porta dels racons del plaer,
l’aroma del teu cos impregna el meu olfacte,
mentre omplo de carícies el bosc del teu sexe,
els meus dit s’endinsen en antigues dreceres,
a la recerca de racons adormits que desperten. 

TRAMA
Folls d'un deliri juganer, em demanes que et prengui,
el teu sexe, que intueixo humit, s'ofereix xop de ànsia,
penetrant l'obscuritat, la carn se'm torna dura, delerosa,
amarat de suor, espero anhela'n escoltar dels teus llavis,
com s'escapa algun sospir, tal vegada algun gemec,

DESENLLAÇ
Mentre dolçes ones de plaer, omplen el teu desig,
arrauxada intentes aturar el temps, que mai s’acabi,
vols buidar-te, i t'abandones pels reialmes del plaer,
cluques les parpelles, vius entre el somni i la realitat,
fins evadir-te en una plàcida perduda dels sentits. 

EPÍLEG
Del no-res s'esvaeix el desig, se'n va sense deixar rastre,
amb el pas del temps revius en somnis les dolces carícies,
per sadollar el meu desig, acaricio el teu cos amb la mirada,
fins al darrer instant a cau d'orella et diré coses dolces,
Tanco els ulls, veig la teva imatge, del teu cos faig un poema.


Joan Cujan  2013