La teva llengua és foc al país de les paraules,
silenci vestit del brogit encès de les flames.
La teva llengua és mel i llimona al paladar,
cotó de sucre, xiuxiueig de fruits d'amor.
La teva llengua, fuet sagrat, que inventa la meva pell,
brasa dolça que invoca els incendis que treu del meu cos.
La teva llengua que m'explora i et descobreix,
que s'entrega i que m'ho demana tot.
a quatre mans amb la Carmen Gual.... Joan Cujan 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada