Rastres de llum il·luminen la meva mirada en comprovar com es troba la fecunditat enmig de l'aparent fredor i aridesa de la pedra, com la vida en expandir-se va envaint l'espai arid que li pertany per dret.
Moltes vegades quan contemplo formes rocoses sento que els seus colors, els seus relleus em parlen de la seva història, són l'escriptura indeleble del temps pasat que queda gravada en la naturalesa mateixa, que roman a través del temps.
Foto i Text Joan Cujan 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada