Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 14 d’agost del 2012
PENELOPE
Plovia a bots i barrals, amarada fins els ossos esperava a l'andana d'aquella estació solitària. Enmig de la boira va entreveure el tren que s'apropava; aviat l'abraçaria.... El tren no s'aturà.
Il·lustració: Nicoletta Ceccoli - Text: Carmen Gual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada