ENJÒLIT
A través teu he estimat tots els altres,
he après a fer les nits més llargues,
i els dies més curts esperant-te,
el bes més dolç,
la carícia més tendra.
És de nit i tu no estàs aquí,
però el cor i la pell em recorden
que encara t'estimo.
Tant de bo el reclam de la tendresa,
s'assembli al ronroneix del Neo quan l'acarono,
compartint el seu plaer entre els meus dits.
Els anys s’han omplert de records guardats
que m'ocupen la ment mentre passen els dies,
dins un cor sempre seduït, volàtil i fugisser.
Maig, 2024
