No sé com vaig arribar a aquest camí, tan difícil de seguir,
em sento perdut, en algun lloc enmig del no-res,
ara, aturat en una cruïlla, dubto quin camí he d'escollir,
no sé si serà massa llarg i feixuc el nou viatge.
Alguna cosa havia d'estar malament entre nosaltres,
i jo no vaig saber què havia de fer, per aturar-ho,
no vas fe bé, en mostrar el teu amor i després desaparèixer,
passa el temps i t'adones de com et sents, fa molt mal.
L'amor no s'atura, el veus passar fins que es perd,
i sempre ets l'últim en adonar-te quan s'allunya,
t'has emportat amb tu el meu amor, em sento orfe d'afectes,
potser tu hauries sabut dir-me el camí que em porta a casa.
Joan Cujan 2015
