DEL QUOTIDIÀ I LA SEVA LLUM - Alejandro Quincoces

La seva obra actual se centra en el paisatge urbà amb escenes de carrers i rius, panoràmiques immenses o visions verticals de ciutats com Nova York, Chicago o Bilbao, entre altres.
És capaç de crear escenes grandiloqüents, d’una gran força expressiva, als quals aconsegueix transmetre una sensació d’immensitat. Fa servir una paleta de colors relativament reduïda per cada obra, però molt rica en matisos. Les seves composicions es caracteritzen per la impressió general de l’escena i la seva atmosfera, plasmada a partir d’un treball matèric extraordinari. No per això s'oblida d'incorporar detalls que generin ritmes i profunditat a l'obra. Acostuma a banyar les seves ciutats amb una llum crepuscular que els atorga un aspecte boirós, que a vegades il·lumina amb espurnes de colors càlids. A les escenes de Quincoces no hi apareixen figures humanes i posa l’èmfasi a les àrees de caràcter industrial de les grans urbs.

ALCAUFAR (ALCALFAR) - MENORCA

CASETES COSTANERES D'ALCALFAR (ALCAUFAR-MENORCA)
Es tracta d'un conjunt de casetes adossades de finals del segle XIX i principis del XX, normalment de dues plantes, al costat del mar. La planta baixa és utilitzada com a magatzem i lloc on guardar la barca i l'habitatge al pis de dalt. Majoritàriament de façana plana, però amb estructures diferents, confereixen una imatge molt peculiar de la zona, pròpia de l'estil de construcció mediterrani i formen part del conjunt de casetes costaneres que es poden trobar a tot el litoral de Sant Lluís.

JOAN BOY

És un pintor d'ànimes corpòries, no exemptes de realitat i carnalitat. L'artista ens presenta una figura femenina lleugerament andrògina, exposada, nua i fràgil, amb un halo de distanciament que la protegeix, dient no em retinguis, deixa'm vagar lliurement.
Les figures, així, són sostretes al sentit del tacte a favor de la visió que, en paraules del filòsof Jean Luc Nancy, protegeix de tota la violència sexual o física, perquè la seva condició és la distància, la bellesa oferta tan sols a la vista.
El contacte físic entre les figures genera una tensió corporal que es percep com a invasiva, com si s'intentés preservar l'aura dels cossos transfigurats. En un espai-temps, apartat del nostre món, creant llunyania, per més propera que pugui estar.
Les figures es presenten en escenes en què el paisatge, les cortines o les habitacions fan sensació d'apartament i alhora de desvetllada intimitat, que asseguren la prohibició del tacte a favor de la vista.

JOSEP SEGÚ - TOTS ELS MECANISMES

JOSEP SEGÚ - TOTS ELS MECANISMES
Vuit obres impactants plantejades com a vuit reptes en la representació realista del paisatge de Nova York. Algunes d'aquestes composicions retraten els llocs més emblemàtics de la ciutat, mentre que d'altres es construeixen a partir de l'estudi minuciós de la llum que incideix als aparadors i de com la vida urbana s'hi reflecteix, fusionant-se amb objectes, creant combinacions cromàtiques estimulants, així com efectes infinits que permet la seva tècnica cap al Fotorealisme.

ROBERT WILSON

Exposició que s'inaugura a propòsit de l'òpera El Messies de Händel en el Gran Teatre del Liceu amb la direcció d'escena, escenografia i il·luminació a càrrec de Robert Wilson (del 16/03/2024 al 30/04/2024).
Si bé ha assolit la fama universal pel seu treball com a director d’escena i dramaturg, l’obra de Robert Wilson està fermament arrelada a les belles arts. Aquest dibuixant, pintor i realitzador de vídeos és un dels pocs artistes que treballa en diferents mitjans artístics sense deixar-se portar per un únic mètode de creació. En aquesta ocasió, les obres plasmen allò que Wilson va imaginar per a un acte, escena o interludi de Der Messias. Realitzades en subtils tons en blanc i negre, captura en paper moments efímers de la seva última producció. Els originals s’allunyen de la representació realista del disseny escenogràfic i representen corrents d’energia, fent ressò de l’ús de la llum per definir l’espai a l’escenari.

https://youtu.be/JH3T6YwwU9s?si=gVhjMbmgSznnAJ2o
G. F. Handel: Messiah HWV 56

PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE

PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE
El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya, les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l’interior, a part els sectors de conreus d’horta i d’arbres fruiters, els amplis i extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu) tenen una especial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres, i les llargues i desertes platges arenoses, amb dunes coronades de borró i altres mostres de vegetació ben adaptada al medi. Un lloc per passejar, i gaudir de la natura.

CADASCÚ UN UNIVERS - CHIHARU SHIOTA

CADASCÚ UN UNIVERS - FUNDACIÓ TÀPIES
Antoni Tàpies i jo compartim un mateix interès a plantejar-nos les grans preguntes de la condició humana a través del nostre art, i de fer-ho a partir d'objectes normals i quotidians. Tots dos hem viscut el destí de passar una malaltia greu i la mort és un tema recurrent al nostre art. No em sorprèn, per tant, que també compartim un interès per les parets, ja sigui entenent-les com a fronteres, com limitacions o com testimonis de temps passats. En general, un cop exposades, les meves instal·lacions de fil es llencen, existeixen només en la memòria dels espectadors. Chiharu Shiota

MIRAVET

MIRAVET és un poble que enamora a primera vista, l'aigua del riu corre tranquil·la plena de vida, travessar el riu pel Pas de Barca és tota una experiència que ens transporta al passat.
Ens invita a la contemplació, es respira calma, silenci... el poble vell, té un encant especial, pintoresc, el castell, les cases penjades i l'Església Vella, el molí, el bosc de ribera, les muntanyes de fons i el riu Ebre.

BARCELÓ. CERÀMIQUES: Tots som grecs

BARCELÓ. CERÀMIQUES: Tots som grecs (Exposició a La Pedrera)
Miquel Barceló i la seva ceràmica. Són protagonistes de la retrospectiva més completa de l'obra ceràmica de l'artista mallorquí que s'ha presentat fins ara a Barcelona. Un total de 107 peces, que inclouen ceràmiques, pintures i quaderns.
Barceló mostra amb les seves obres un estil metafòric i naturalista, a partir de la tridimensionalitat que li ofereix la ceràmica. Objectes que presenta com una extensió de la seva pintura, els crea a partir de la construcció i la desconstrucció (deformació) del mateix objecte.
Barceló va començar a treballar la ceràmica el 1995, durant la seva estada a Mali. Encara que potser de manera una mica imprevista. L'obligatorietat d'haver de pintar els seus quadres al resguard de la sorra i el vent del país, el va portar a interessar-se i experimentar altres tècniques artístiques que s'adaptessin millor al clima.

Les peces que s'elaboren passen per una primera fase de creació, a una segona fase de deformació (destrossant, tallant o copejant), així crea unes peces personals, atraients i curioses, Barceló les fa servir com a llenços per a pintures, imitant l'estil que recorda les pintures prehistòriques. Tornant al començament dels temps en què trobem les primeres mostres d'art a la història de la humanitat.

MIQUEL BARCELÓ

MIQUEL BARCELÓ - La Pedrera (La retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló que s’ha fet fins ara a Barcelona)
Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957), un dels creadors més destacats del panorama artístic contemporani. Pintor, escultor i dibuixant, va començar a crear amb fang l'any 1994 a partir d'una estada a Mali durant la qual un vent fort li impedia pintar i dibuixar, ja que cobria de pols els seus treballs. Això el va portar a experimentar amb aquest nou material, fet que el va influir molt i va afectar aspectes centrals de la seva obra. Així, les ceràmiques de Barceló són com una extensió de la seva pintura.
Organitzada de manera cronològica, l'exposició a La Pedrera traça un recorregut per la trajectòria artística de Barceló al llarg de tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. La mostra, amb més de 100 peces, es complementa amb pintures i quaderns relacionats amb les ceràmiques, a més d'una escultura de bronze al pati de passeig de Gràcia de La Pedrera.

L'ÀNIMA ARDENT

 

L'ÀNIMA ARDENT

Assedegat mirés el pou sense gairebé aigua,

et mulles els llavis, beus un glop, quin privilegi.

S'assequen els camps sense conrear,

d'una terra àrida, quasi deserta, esquerdada,

neixen xarxes de clivelles de vegetació molt escassa.

Mai més cap festí a taula, només ens servirem

les restes d'una collita malmesa.

Estèril, la terra mira el cel, ni gota d'aigua.

Abril, 2024

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

Per damunt dels records, un vent de tempesta,

la neu que cau a flocs no s'atura.

Recolzant les ganes d'arribar contra un mur de l'estació,

se'm fa present un regust vell, de molts anys enrere.

Arriba el tren cremallera, nou, vigorós, trencant el silenci.

M'abrigo per no veure el fred creixé entre la neu,

els petits fan homes grans amb nas de pastanaga.

M'endinso en el paisatge d'un llac inexistent, trepitjant

aquesta neu flonja que vol fer-se aigua d'estiu.

Sota un cel blanquíssim com un llenç sense núvols,

no hi ha camí, tot són dreceres, voldria perdre'm

pel laberint dels anys, córrer, saltar, riure com amb vuit anys,

i agafat de la mà amb el nen que vaig ser tornar junts a casa.

S'eclipsa dins meu el sol dels anys passats, potser perduts.

A la tarda es fa fosc de seguida, el tren buit s'atura,

les portes tancades al fred, una multitud resta a l'andana.

Març, 2024

SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES II

 

SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES

Des de la mort del pare

em sento lluny de tu,

fa temps que no et fas present

quan em desperto a les nits,

no veig espectres de llum

als peus del llit,

ja no mels cobreixo

amb llençols, com feia de petit

per por que te m'emportessis

amb tu, amb tots vosaltres.

No hi ha camins ni ponts per aquest viatge,

voldria anar, per donar-vos una abraçada,

però els peus no em segueixen,

què em queda sinó que esperar,

que el pas dels anys faci més fàcil,

 el camí d'arribada.

Lluny de tu, de tots, aquí sol.

Potser si tornes a néixer.

Març, 2024

LES ESTACIONS TERMALS - SUSANA SOLANO

LES ESTACIONS TERMALS
Susana Solano va dur a terme l'any 1987 dues obres titulades Estació termal n. 1 i Estació termal n. 2. A més, n'hi ha d'altres de morfologia semblant o relacionada com ara Eixut, Fa el set (ambdues del 1988) o Maca-ell / Maco-ella (1989). Totes elles tenen una presència d'altars, capses, taules, sarcòfags o cenotafis, amb una forma de grans contenidors, però sense portes per veure'n l'interior, la qual cosa és una metàfora freqüent en l'obra de Solano. Són escultures, per tant, que semblen resguardar secrets no revelats, com si volguessin objectivar sentiments passats en una mena d'exorcisme terapèutic. Solano ha afirmat que li agrada l'atmosfera de les estacions termals i dels banys públics. Ha fet fotografies d'aquests espais que són borroses, un fet que remarca el seu interès per l'atmosfera més que no pas per l'espai mateix i els estris que hi ha. A més Solano va fer, poc després, una gran instal·lació sobre aquest món titulada Hidroterapia (1991-1992), presentada a la galeria Joan Prats de Barcelona.