L'exposició està plantejada com un joc ď'associacions liures entre més de tres-centes peces de naturalesa diferent: pintura, fotografia, dibuix, gravat, documentació, libres, escultures, pel-lícules... L'itinerari es construeix en set blocs temàtics o seccions, inspirats en cada ocasió per diferents versos de Lorca.
DIA PASSA
Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
diumenge, 8 de juny del 2025
"EN L'AIRE COMMOGUT..." CCCB
"EN L'AIRE COMMOGUT..." CCCB - És una exposició comissariada pel filò-sof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman, El titol de l'exposicio procedeix d'un vers del 《Romance de la luna, luna》el primer poema del Romancero gitano de Federico Garcia Lorca. Una reflexió inicial: En els temps tan agitats políticament que vivim en l'actualitat, amb l'auge de l'extrema dreta arreu del món, la violència contra la població civil en els conflictes armats i l'amenaça constant als sistemes democràtics, de quina manera ens poden ajudar els poetes? De què serveixen els poetes en temps d'angoixa?, es preguntava fa més d'un segle el poeta romàntic alemany Friedrich Hölderlin. Didi-Huberman es pren seriosament aquesta pregunta, amb una experiència d' intensitat artistica molt especial, caracteritzada per l'emoció inquietant i tràgica <del nen confrontat a la mort>. A més, situa la figura del poeta granadi al més alt nivell en la historia europea de les idees estètiques, al costat de filòsofs com ara Kant, Goethe, Schiller i Nietzsche.
L'exposició està plantejada com un joc ď'associacions liures entre més de tres-centes peces de naturalesa diferent: pintura, fotografia, dibuix, gravat, documentació, libres, escultures, pel-lícules... L'itinerari es construeix en set blocs temàtics o seccions, inspirats en cada ocasió per diferents versos de Lorca.
L'exposició està plantejada com un joc ď'associacions liures entre més de tres-centes peces de naturalesa diferent: pintura, fotografia, dibuix, gravat, documentació, libres, escultures, pel-lícules... L'itinerari es construeix en set blocs temàtics o seccions, inspirats en cada ocasió per diferents versos de Lorca.
GAZA I TANTS ALTRES LLOCS
GAZA I TANTS ALTRES LLOCS
Ahir m'esmunyia dins la foscor de la nit,
ociós, deixant passar el temps,
vagarejant, mancat de coratge,
inert, per la meva feblesa,
no tinc paraules per definir el que sento,
conscient del patiment,
dolorosament afectat,
pel genocidi d'un poble,
veig esberlar els murs de les cases
entre els crits de gent innocent,
on són els límits de la crueltat,
d'aquesta manca d’humanitat.
Intento trobar una feble esperança.
Juny, 2025
MON LLIBRE 2025
MON LLIBRE 2025
Dos dies vibrants descobrint per primera vegada el públic familiar. I quina descoberta!
Menció especial per als dansaires top de la primera fila i per a la mini fan de XESCO BOIX que ens va recordar —amb tota la raó— que “la bicicleta cling-cling” ha de ser un must del nostre repertori.
Ha estat una sort formar part del MONT LLIBRE, una gran festa de la literatura que en aquesta 20ª edició ha brillat amb força. Enhorabona a les meravelloses @piumartinez @annitaflickiflower Laia @el_culturista + equip per la bona feina i gràcies (un cop més) per comptar amb nosaltres!
I als incondicionals per ser-hi sempre -inclòs el @joancasaramona, que ens va acompanyar (sense saber-ho) amb els seus preciosos dibuixos de fons, herència d’una activitat anterior.
Per moltes més veus petites (i grans) donant vida a la música, el joc i la literatura!
Dos dies vibrants descobrint per primera vegada el públic familiar. I quina descoberta!
Menció especial per als dansaires top de la primera fila i per a la mini fan de XESCO BOIX que ens va recordar —amb tota la raó— que “la bicicleta cling-cling” ha de ser un must del nostre repertori.
Ha estat una sort formar part del MONT LLIBRE, una gran festa de la literatura que en aquesta 20ª edició ha brillat amb força. Enhorabona a les meravelloses @piumartinez @annitaflickiflower Laia @el_culturista + equip per la bona feina i gràcies (un cop més) per comptar amb nosaltres!
I als incondicionals per ser-hi sempre -inclòs el @joancasaramona, que ens va acompanyar (sense saber-ho) amb els seus preciosos dibuixos de fons, herència d’una activitat anterior.
Per moltes més veus petites (i grans) donant vida a la música, el joc i la literatura!
EL GAUDI IMMEDIAT - BYUNG CHUL HAN
El "gaudi immediat" no dóna lloc a la bellesa, ja que la bellesa es manifesta "molt després", a la llum d'una altra, per la significativitat d'una reminiscència. El que és bell respon a la durada, a una síntesi contemplativa. El que és bell no és la resplendor o l'atracció fugaç, sinó una persistència, una fosforescència de les coses. La temporalitat del que és bell és molt diferent de la de la "desfilada cinematogràfica de les coses". L'època de les presses, la seva successió "cinematogràfica" de presents puntuals, no té cap accés a allò que és bell o veritable. Només quan hom s'atura a contemplar, des del recolliment estètic, les coses revelen la seva bellesa, la seva essència. La bellesa es compon de sediments temporals que fosforeixen.
Byung Chul Han - L'aroma del temps, assaig sobre l'art de demorar-se. (Fragment)
Byung Chul Han - L'aroma del temps, assaig sobre l'art de demorar-se. (Fragment)
CONTRADICCIONS - SEAN SCULLY
SEAN SCULLY - "Está también la idea de la ventana en algunas de estas obras expuestas. La idea de la ventana permite una experiencia doble. La considero como una invención que cambió la cultura porque se puede estar dentro o fuera, un invento que debe provocar la posibilidad de ser dialéctico, pensar del otro lado. La ventana es el otro punto de vista. Para mí esa es la definición de diálogo".
SEAN SCULLY
SEAN SCULLY (Dublin, 1945) és un dels artistes més destacats de l'abstracció contemporània. A començament de la dècada dels vuitanta va aconseguir que la pintura abstracta recuperés una dimensió que havia perdut: la capacitat de commoure.
Artista reflexiu, destaca sobretot per la seva tècnica pictòrica, que es caracteritza per una capa intuïtiva de pintura, sovint d'humit sobre humit, els colors de la qual es combinen, afloren formant tonalitats úniques de gran profunditat que omplen de calidesa les seves composicions abstractes. L'obra de Scully no té un significat concret, sinó que està oberta a tota classe d'interpretacions, i sovint inspira un profund estat introspectiu i contemplatiu. La simplicitat i la repetició de les composicions creen ritme visual i, malgrat la reducció del repertori iconog ràfic a un seguit de linies, franges i blocs, les obres vibren de vida i emoció a través de les pinzellades. Mestre del color, amb les seves composicions és capaç d'evocar emocions en cada persona que les contempla.
L'exposició, inclou més d'una seixantena d'obres -amb pintures, escultures, obres sobre paper i fotografies-, i ofereix una visió retrospectiva de l'obra de l'artista al llarg de més de sis decades de producció, des de les primeres peces figuratives dels anys seixanta, passant per l'etapa minimalista dels anys setanta, fins arribar a avui, amb el seu estil tan personal, caracteritzat per la voluntat de retornar l'emoció a la pintura abstracta. Organitzada de manera cronològica, la mostra posa de manifest l'afany de Scully per a renovar la comprensió de ľ'abstracció a través del seu desig de capturar segons paraules de l'artista- <quelcom que reflecteixi la dimensionalitat de l'esperit humà dins de la quadrícula del nostre món>
Artista reflexiu, destaca sobretot per la seva tècnica pictòrica, que es caracteritza per una capa intuïtiva de pintura, sovint d'humit sobre humit, els colors de la qual es combinen, afloren formant tonalitats úniques de gran profunditat que omplen de calidesa les seves composicions abstractes. L'obra de Scully no té un significat concret, sinó que està oberta a tota classe d'interpretacions, i sovint inspira un profund estat introspectiu i contemplatiu. La simplicitat i la repetició de les composicions creen ritme visual i, malgrat la reducció del repertori iconog ràfic a un seguit de linies, franges i blocs, les obres vibren de vida i emoció a través de les pinzellades. Mestre del color, amb les seves composicions és capaç d'evocar emocions en cada persona que les contempla.
L'exposició, inclou més d'una seixantena d'obres -amb pintures, escultures, obres sobre paper i fotografies-, i ofereix una visió retrospectiva de l'obra de l'artista al llarg de més de sis decades de producció, des de les primeres peces figuratives dels anys seixanta, passant per l'etapa minimalista dels anys setanta, fins arribar a avui, amb el seu estil tan personal, caracteritzat per la voluntat de retornar l'emoció a la pintura abstracta. Organitzada de manera cronològica, la mostra posa de manifest l'afany de Scully per a renovar la comprensió de ľ'abstracció a través del seu desig de capturar segons paraules de l'artista- <quelcom que reflecteixi la dimensionalitat de l'esperit humà dins de la quadrícula del nostre món>
EL PALAU MARCH - PALMA
El Palau March, dit també popularment Can Verga, és un edifici situat al centre històric de Palma, prop de la Seu i entre el Palau de l'Almudaina i el Parlament de les Illes Balears. Fou projectat per l'arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto per al financer mallorquí Joan March Ordinas, de malnom Verga, del qual pren el nom. L'obra es va començar el 1939 sota la direcció de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar i Esteve, i fou inaugurat el 1945, com a residència familiar dels March a Palma.
A l'interior es poden trobar escultures modernes de Henry Moore, Chillida, Rodin, Barbara Hepworth, Alfaro…; un betlem napolità del segle XVIII amb més de mil peces; els darrers murals que realitzà Josep Maria Sert; i una mostra de cartografia mallorquina dels segles XIV i XV.
A l'interior es poden trobar escultures modernes de Henry Moore, Chillida, Rodin, Barbara Hepworth, Alfaro…; un betlem napolità del segle XVIII amb més de mil peces; els darrers murals que realitzà Josep Maria Sert; i una mostra de cartografia mallorquina dels segles XIV i XV.
Etiquetes de comentaris:
FOTOS ESCRITES,
VIATGES AMB MEMÔRIA VISUAL
SIMPLICITAT I COMPLICACIÓ - FREDERIC MOMPOU
En tot el que existeix, una vida i una mort s’encadenen com el dia i la nit. Els dos elements oposats que s’alternen en el curs de l’art són: simplicitat i complicació. Frederic Mompou.
MAI MÉS, MAI MÉS NO SABRÉ - MONTSERRAT ABELLÓ
Mai més, mai més no sabré.
Com n'és de tendra la nit.
Quin desfici
sento avui, en què no
res m’és donat sinó
la fredor d’uns somriures,
ja congelats per sempre.
Enllà de tot somni.
Montserrat Abelló
SORRA - HAN KANG
SORRA
I ella sovint oblidava
que el seu cos (com el de tots),
és una casa de sorra.
Que s'havia fet i s'està fent malbé.
Que s'escola incansable entre els dits.
Han Kang
NO HEM PARLAT DE RES - MONTSERRAT ABELLÓ
No hem parlat de res,
ens hem assegut mirant-nos.
La primavera era
un espai somort
vora un estiu
que tot just començava.
No hem parlat de res.
La maduresa
dels nostres esguards
era ben plena
de paraules.
Montserrat Abelló
WILLIAM BLAKE
Veure el món en un gra de sorra,
i el cel en una flor boscana,
tenir l’infinit al palmell de la mà,
i l’eternitat en una hora.
William Blake
WARHOL & VIJANDE, CITA A BARCELONA
L’EXPOSICIÓ "WARHOL & VIJANDE, CITA A BARCELONA". Més que Imatges Alterades de Christopher Makos", és una exposició que indaga en la visita d’Andy Warhol a Espanya l’any 1983 de la mà del galerista Fernando Vijande, i que inclou 20 retrats de la sèrie "Altered Image" que el fotògraf Christopher Makos va realitzar al seu estret amic Andy Warhol. Al mateix temps, la mostra acompanya la presentació del documental "Mas que Pistolas, Cuchillos y Cruces", que de la mà d’Alaska i a través del testimoni de destacades personalitats del món cultural de l’època, relata la visita de Warhol a Madrid l’any 1983 amb motiu de l’exposició que Fernando Vijande li va dedicar a la seva galeria.
Avui tinc una vida que no em mereixo - DAVID CARR
D. KHRISTIANÓPULOS
No sé si vaig fugir per coherència
o per necessitat d'escapar de mi mateix,
de l'estreta i avara Itaca
amb les seves congregacions cristianes
i la seva ètica asfixiant.
No va ser, però, una solució, sinó mitges tintes.
----------------
Què no heu fet per enterrar-me,
heu oblidat, però, que soc llavor.
D. Khristianópulos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)